1. Distribució de l'aigua a la Terra
En la Terra és en l'únic lloc on podem trobar aigua en el diferents estas; sòlid, líquid i gassós. Això es possible a caus a de la distància que hi ha entre el sol i la terra, això fa que la terra estigui a una temperatura mitjana de 15ºC, i aquesta temperatura es molt propera a la del punt triple de l'aigua, es a dir, el punt en el qual poden estar en enquilibri les tres fases. L'aigua de la nostra Terra esta distribuida en oceans(on trobem la major part de l'aigua), en els continents(en forma de glaceres, aigües subterrànies, rius i llacs) i a l'atmosfera( en forma de vapor i núvols). La congelació flota i preserva la vida en les aigües més profundes, ja que al congelarse per la part superior fa que hi pugui haver vida.
2. El cicle de l'aigua
Els diferents compartiments que formen la hidrosfera, l'atmosfera i la biosfera estan onterconnectats, i l'aigua hi circula tot descrivint un circuit tancat que anomenem cicle de l'aigua o cicle hidrológic.
Per poder explicar el cicle de l'aigua complert, primer de tot caldria descriure el mecanisme mitjançant el qual l'aigua retorna a les fonts que originen els rius. Per poder donar una explicació d'aquest retorn, cal tenir en compte dos possibles camins: el medi aeri i el cami subterrani.
El ciclo hidrològic es un procès que consta de 3 etapes, en el que l'aigua del mar i dels continents passa a l'atmosfera, on es condensa i es precipita sobre la superfície de la Terra, des d'on retorna al mar.
1. Evapotranspiració: Laigua dels oceans i dels continents s'evapora, per l'acció del Sol, i passa a l'atmosfera en forma de gas. També els éssers vius aporten vapor d'aigua a l'atmosfera mitjançant la transpiració. Trobem dos tipus de evapotranspiracions:
- Evapotranspiració real: la quantitat d'aigua, expressada en mm/dia, que es efectivament evaporada desde la superfície dels sòls (horitzó A) i transpirada per la vegetació i altres superfícies.
- Evapotranspiració potencial: la quantitat de aigua evaporada que l'atomsfera estigui capacitada per adsorvir.
En general quan s'aborda el punt d'evapotransipració real es fa referencia a la que s'obté en un balanç d'humitat en els sòls. En un balanç hídric, l'evapotranspiració potencialnomés es pot dur a terme quan el sòl disposa d'una abundància d'aigua per suplir-la, de tal manera que en els periòdes sense humitat en el sòl el valor de la perdua d'humitat pot ser inferior al calculat. Només quan el valor anterior supera l'evapotransiració potencial pot satisfer aquesta i, en aquest cas coincideix amb la real, l'esxès de l'aigua romand com reserva als sòls. En els periòdes més humits, excès, pot superara a la capacitat de reserva i existirà una evaquació de la restant per dranatge o escorrentía superficial si la permeabilitat del sòl es inferior a la intensitat de precipitació.
2. Precipitació: L'aire carregat de vapor puja a les capes fredes de l'atmosfera, i es produeix la condensació; apareixen petits cristalls de gel i gotes d'aigua freda, s'aglomeren, el seu volum augmenta i es tornen més pesants. En arribar a una dimensió determinada es desprenen del núvol i formen flocs de neu que, per efecte de la gravetat, descendeixen i travessen les capes atmosfèriques, progressivament més càlides, fins arribar a temperatures superiors a 0ºC. Els cristalls passen de l'estat sòlid al líquid i es converteixen en pluja.
La precipitació que cau a la superfície segueix diferents camins abans de retornar a l'inici del cicle. També cal destacar que una part de l'aigua és aprofitada pels éssers vius, vegetals i animals, i aquesta aigua tornarà a l'atmosfera per transpiració.
Una altra part va a parar al mar mitjançant l’escolament superficial, que es pot produir a través de les lleres dels rius i torrents. Una part s’infiltra cap al subsòl i forma l’escolament subterrani.
Temps de residència: Temps en que una molècula d’aigua es evaporada i retorna al mar ràpidament en forma de pluja. L’aigua subterrània molt profunda pot tenir un temps de residència de milions d’anys
-Balanç hídric: És la relació que hi ha entre les aportacions d’aigua mitjançant precipitacions, les sortides mitjançant evapotranspiració i les descàrregues subterrànies o superficials, mitjançant
escolament subterrani o superficial.
3.Les aigües oceàniques
- Dels paràmetres físics i químics que condicionen el comportament de l’aigua de l’oceà, els més importants són la salinitat, la temperatura i la densitat.
La salinitat: És el total de substàncies dissoltes en una quantitat d’aigua. L’aigua del mar es una dissolució complexa. La seva composició química depèn de l’aportació externa, i dels processos fisicoquímics i biològics que hi tenen lloc. Les aportacions no aquoses poden venir de:
· Rius: Son les aportacions quantitatives més importants. Aquestes aportacions, queden registrades a les regions costaneres.
· Aigües hidrotermals i materials volcànics: S’originen en fractures del fons marí per les quals circula l’aigua. D’aquesta manera, s’incorpora material a l’oceà a grans fondàries.
· Glaceres: Tenen un impacte molt reduït en la composició de l’aigua del mar. Aportació que queda registrada a les regions polars.
· Atmosfera: És una font que aporta material a tota la superfície oceànica en forma de partícules sòlides, materials soluble i gasos.
Ara bé, la composició química de l’aigua que hi entra no és la mateixa que la de l’aigua que en surt.
La salinitats més altes es donen en mars amb una evaporació elevada.
La temperatura: La temperatura depèn de la latitud, la profunditat . La profunditat on es troba la termoclina depèn molt del clima, la latitud i les condicions específiques de cada mar o oceà.
Densitat: En depèn de la salinitat i la temperatura, com més salinitat, més substàncies en dissolució i més densitat, i amb més temperatura, menys densitat.
- Dinàmica oceànica:
Els corrents marins són el mecanisme de redistribució de l’energia tèrmica més eficient de la Terra.
Hi ha dos tipus de corrents, els superficials i els profunds. Els superficials són els condicionats pels vents i els profunds s’originen a causa de diferències de densitat, que són conseqüència de diferencia de temperatura i salinitat.
- Onades:
Generalment són conseqüència de la interacció entre l’aigua i el vent, Consisteixen en un moviment de l’aigua superficial de l’oceà que produeix petites ondulacions que, a la vegada, mouen la massa d’aigua.
L’acció del vent sobre la superfície de l’aigua produeix un moviment ondulatori de les partícules d’aigua més superficials.
- Marees:
- Són deformacions del nivell del mar provocades per l’atracció que sobre la Terra exerceixen la Lluna (atracció entre la Terra i la Lluna). A mesura que la Terra gira sobre si mateixa, l’elevació de l’aigua del mar roman orientada vers la lluna, i s’alternen en cada punt de la costa els moments de marea alta i de marea baixa. Per l’efecte de rotació que efectua la terra, salinea amb la lluna dos cops al dia, per tant hi haurà dues plenamars i dues baixamars diàries.
4. Aigües continentals
L’aigua conté una gran quantitat de substàncies dissoltes i en suspensió que provoquen de diverses fonts:
Terreny: Bàsicament sals
Atmosfera: es dissolen en l’aigua gasos com el diòxid de carboni i l’oxigen
Éssers vius: Aporten substàncies orgàniques i minerals
Influència antropogènica: Pot aportar substàncies de tota mena que alteren força la qualitat de l’aigua.
L’aigua es distribuïda en aigües superficials i aigües subterrànies. En les aigües superficials trobem la xarxa de drenatge, que es el conjunt de cursos d’aigua que desguassen en un riu. Una conca hidrogràfica és la superfície de terreny ocupada per una xarxa de drenatge. En les conces l’aigua que entra per les precipitacions por sortir de tres maneres diferents, amb evapotranspiració (real o potencial), per drenatge superficial i per drenatges subterranis.
Les aigües subterrànies, on són les aigües dels rius, llacs o mars s’infiltren en el subsol a traves dels porus del sòl, formant les aigües subterranies. Podem indicar un volum d’aigua subterrània que és rendible d’explotar, anomenat aqüífers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario